Delta Cephei |
---|
|
Tipus | estrella variable, variable cefeida clàssica, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | F5Iab:+B7-8[1] |
---|
Constel·lació | Cefeu |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 281,286 pc [2] |
---|
Radi | 44,5 R☉ |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,75 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 5.695 K[4] |
---|
Paral·laxi | 3,5551 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | 3,238 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 14,56 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 10,829 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −26,8351 km/s[5] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 178 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 22h 29m 10.2627s[2] |
---|
Declinació (δ) | 58° 24' 54.6976''[2] |
---|
Metal·licitat | 0,04[6] |
---|
Lluminositat | 2.000 lluminositats solars |
---|
Company de | HD 213307 (mul) |
---|
|
|
Delta Cephei (δ Cephei) és el quart estel en magnitud aparent de la constel·lació de Cefeu. És el prototip d'estrella variable Cefeida, estels que es coneixen com simplement 'cefeides' i que prenen el seu nom d'aquest.[7] Va ser la segona d'aquest tipus a ser descoberta (després d'Eta Aquilae)[8] i la que més a prop es troba del Sol.
John Goodricke va observar ja la variabilitat d'aquest estel en 1784,[9] la lluentor del qual oscil·la amb precisió amb un període de 5 dies 8 hores 47 minuts i 32 segons.[10] És un dels pocs estels variables el canvi dels quals de lluentor (entre les magnituds 3,5 i 4,3) pot apreciar-se a ull nu, sense l'ajut d'instruments.
Delta Cephei té dues estrelles companyes de 7ª i 13ª magnitud respectivament, amb la primera de les quals (situada a 41 segons d'arc) es creu que forma una parella física. Ambdues estan envoltades per una nebulosa només visible en l'infraroig, amb una grandària de 21000 ua i un aspecte que recorda a una ona de xoc, originada per la pèrdua de massa d'aquest estel.[11]
L'estudi dels estels variables del tipus de Delta Cephei (cefeides) ha proporcionat als astrònoms valuosa informació, principalment per al mesurament de distàncies astronòmiques.[12]
- ↑ Howard E. Bond «Binary Cepheids: separations and mass ratios in 5 M_{sun}_binaries» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 11-09-2013, pàg. 93. DOI: 10.1088/0004-6256/146/4/93.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: The HYG Database.
- ↑ 4,0 4,1 «The distribution of the elements in the galactic disk. III. A reconsideration of Cepheids from l = 30{deg} to 250{deg}». Astronomical Journal, 2011, pàg. 136. DOI: 10.1088/0004-6256/142/4/136.
- ↑ 5,0 5,1 «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ «C, N, O and na abundances of cepheid variables: implications on the mixing process in the envelope» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 769–792. DOI: 10.1093/MNRAS/STT528.
- ↑ Enrique, Aparicio Arias. Cuatro estrellas referenciales (en castellà). Universidad de Alicante, 2022-12-01, p. 71. ISBN 978-84-1302-200-0.
- ↑ Henarejos, Philippe. Guía de astronomía (en castellà). Ediciones AKAL, 2008-03-01, p. 278. ISBN 978-84-460-2805-5.
- ↑ Lévy, David. Guía celeste (en castellà). Ediciones AKAL, 2003-06-06, p. 65. ISBN 978-84-8323-350-4.
- ↑ Borgia, Michael. Human Vision and The Night Sky: How to Improve Your Observing Skills (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-12-11, p. 217. ISBN 978-0-387-46322-3.
- ↑ An Infrared Nebula Associated with δ Cephei: Evidence of Mass Loss?
- ↑ Ron, José Manuel Sánchez. El poder de la ciencia: Historia social, política y económica de la ciencia (siglos XIX-XXI) (en castellà). Editorial Crítica, 2022-03-16, p. XIX. ISBN 978-84-9199-405-3.